Viladrau està format per un casc antic petit i compacte que s’obre àmpliament amb torres i xalets enjardinats, molts dels quals són de principis del segle XX. En visitar l’església de Sant Martí (dedicada al patró de la vila), podreu admirar una nau central corresponent a l’església consagrada l’any 1082, uns arcs aparellats, laterals a l’atri, de l’època romànica i una façana barroca construïda l’any 1769 amb la imatge de Sant Martí. L’església de Sant Martí, com a parròquia, ja s’inclou l’any 898 dins el terme jurisdiccional del castell de Taradell i l’any 1340 el terme parroquial ja compta amb una sagrera consolidada i vuitanta-dos masos.

El patrimoni religiós també inclou la capella de la Pietat, del segle XVI; el santuari de Sant Segimon, a 1230 m d’altitud i amb construccions successives que van des de l’any 1290 fins al 1782 (més amunt hi ha l’ermita de Sant Miquel dels Barretons, del segle XVI); i l’ermita de l’Erola, del 1571, enclavada enmig de castanyers centenaris, a mig camí de Sant Segimon.

El patrimoni arquitectònic civil es troba magníficament representat pels casals fortificats d’Espinzella i la Sala (convertits en domus als segles XII i XIV, respectivament) i per tota una sèrie de masos de reconeguda vàlua ja esmentats el 1340 i que encara perduren: Mas Miquel, Vilarmau, Mas el Martí, la Vila, l’Alemany, el Pujol de Muntanya, Rosquelles, Mas Molins, Masvidal, can Bosch, can Gat i la Noguera. Tampoc ens podem deixar d’anomenar cases senyorials projectades per arquitectes de renom com can Torra, de Puig i Cadafalch (qui també va renovar l’edifici de ca l’Herbolari), la Soleia, can Soliguer i can Isamat, de Duran i Reynals o la casa Riera de Coderch de Setmenat.