Les diferents cultures assentades en el Mediterrani (grecs, romans, àrabs, jueus…) han gaudit sempre de les propietats lúdiques i curatives de l’aigua. Aquest fet va tenir el seu màxim exponent en la cultura romana, en la que l’existència d’aigües termals era decisiva per establir els seus poblats, convertint-se posteriorment en el punt neuràlgic de les trobades socials.

En el segle XIX es popularitzaren entre les classes més adinerades les visites terapèutiques a balnearis amb la finalitat de gaudir de les propietats curatives de les aigües mineromedicinals. Va ser llavors quan aquesta aigua amb propietats curatives es va començar a comercialitzar en envasos de ceràmica o porcellana, per poder seguir a casa el tractament curatiu iniciat al balneari.